Il viaggio a Reims. AL LICEU
Un aperitiu fàcil i lleuger
Il viaggio a Reims de Gioacchino Rossini
Irina Lungu, soprano (Corinna).
Maite Beaumont, mezzosoprano (Marquesa Melibea).
Sabina Puértolas, soprano (Comtessa de Follevile).
Ruth Iniesta, soprano (Madame Cortese).
Taylor Stayton, tenor (Cavaller Belfiore).
Lawrence Brownlee, tenor (Comte de Libenskof).
Roberto Tagliavini, baix (Lord Sidney).
Pietro Spagnoli, baríton (Don Profondo).
Carlos Chausson, baix-baríton (Baró de Trombonok).
Manel Esteve, baríton (Don Alvaro).
Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Giacomo Sagripanti, direcció musical.
Emilio Sagi, direcció escènica.
Pepa Ojanguren, vestuari.
Coproducció del Rossini Opera Festival (Pesaro) i Teatro Real de Madrid.
Barcelona, 13 de setembre de 2017.
_______________________________________________________________
Maite Beaumont, mezzosoprano (Marquesa Melibea).
Sabina Puértolas, soprano (Comtessa de Follevile).
Ruth Iniesta, soprano (Madame Cortese).
Taylor Stayton, tenor (Cavaller Belfiore).
Lawrence Brownlee, tenor (Comte de Libenskof).
Roberto Tagliavini, baix (Lord Sidney).
Pietro Spagnoli, baríton (Don Profondo).
Carlos Chausson, baix-baríton (Baró de Trombonok).
Manel Esteve, baríton (Don Alvaro).
Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Giacomo Sagripanti, direcció musical.
Emilio Sagi, direcció escènica.
Pepa Ojanguren, vestuari.
Coproducció del Rossini Opera Festival (Pesaro) i Teatro Real de Madrid.
Barcelona, 13 de setembre de 2017.
_______________________________________________________________
El Liceu ha iniciat la seva activitat amb el Il
viaggio a Reims, un títol insòlit per a començar una temporada. Hem de
considerar però, que aquestes representacions, tot i ser les primeres, no tenen
el caràcter d'inauguració "oficial" que arribarà a primers d'octubre
amb Un ballo in maschera.
Però perquè Il viaggio a Reims no és un títol
adequat per iniciar una temporada?. Perque, per començar, dramàticament no és
pròpiament una òpera sinó una mena de cantata escènica amb una acció dramàtica
mínima i en segon lloc -i principalment- perquè requereix 10 cantants molt
competents que s'hauran d'enfrontar a unes partitures d'altíssima exigència
fruit del Rossini més madur i experimentat i cap teatre avui no es pot permetre
el luxe de contractar 10 primeres figures per a aquesta estranyíssima òpera en
un sol acte. Una obra que Rossini va compondre el 1825 per festejar la
coronació de Carles X com a Rei de França i que ens presenta un grup
d'aristòcrates estrafolaris vinguts de tota Europa que convergeixen a l'alberg
Il Giglio d'Oro la nit abans de la coronació, a Reims, de -precisament- Carles
X, acte al qual, finalment, no podran assistir.
Il viaggio a Reims és l'òpera ideal
per a cursos de cant i acadèmies operístiques perquè té molts primers papers i
ofereix a tots els intèrprets importants àries i duos per acreditar les seves
capacitats. De fet, al Rossini Opera Festival de Pesaro, que és d'on prové la
producció que ara es veu al Liceu, utilitzen amb relativa freqüència aquest
títol i aquest muntatge en el seu curs anual de cant.
El Liceu no va voler jugar exclusivament la carta dels
cantants novells i va confegir, amb molt encert, un repartiment variat on hi
havien noms "de pes" i llarga experiència en la interpretació del
Rossini "buffo" com Pietro Spagnoli (Don Profondo) o Carlos
Chausson (Baró de Trombonok) que brillaven en solitari però, sobretot, manaven
i donaven solidesa en els concertants, barrejats amb cantants que estan al bell
mig de la seva carrera com Manel Esteve (Don Alvaro), Maite Beaumont (Marquesa
Melibea), Irina Lungu (Corinna) o Sabina Puértolas (Comtessa de Folleville),
algun debut esperat com el de Lawrence Brownlee (Comte de Libenskof) -premi
Cantant de l'Any 2017 als International Opera Awards- i cantants joves que
estan començant com Ruth Iniesta (Madame Cortese), Taylor Stayton (Cavaller
Belfiore) o Roberto Tagliavini (Lord Sidney). El resultat global va ser molt
correcte i, si bé res no va ser memorable, tot va ser molt correcte i
sorprenentment equilibrat en un repartiment tant variat.
El responsable que tot arribés a bon port va ser en gran
part el "maestro" Giacomo Sagripanti, debutant al Liceu, un jove
director que s'està acreditant a tot Europa en el repertori italià i molt
específicament en l'àmbit "buffo". El so orquestral no era ni
especialment refinat ni matisat, però tot estava molt ben assegurat i la
concertació amb les veus, especialment difícil en un títol com Il viaggio ple
de duos i concertants (un a 14 veus!) va ser força correcta.
La producció, signada en la direcció escènica per Emilio
Sagi, era extremadament sòbria, austera, essencialitzada: només una plataforma
elevada sobre l'escenari que figurava el solàrium d'un spa per on passejaven,
en barnús, els extravagants personatges. Si la dramatúrgia era elemental, la
direcció d'actors, en canvi, era plena de petits detalls i ajudava a superar la
monotonia i uniformitat excessiva de l'espai escènic.
Il viaggio a Reims: un aperitiu
lleuger i fàcil per a una temporada que tindrà plats molt més forts i
consistents.
Xavier Pujol
(Versió original en català de la crítica que es va publicar a Opera Online el 15 de setembre de 2017)
